HOY ES EL ULTIMO DIA DE CLASE

pavarotti

Pavarotti es mi cantante de opera favorito i tambien formo un el trio de los tres tenores

vidio nino bravo

BASTONES DE VALLGORGUINA

A Vallgorguina, pel que sembla, es balla el ball de bastons desde temps inmemorial,

sols els ballavan els homes era un ball de esbarjo.

Van pasa vint-i-cinc anys sense que Vallgorgorguina hi hagués ball de bastons, fins que el señor Josep Clavell, que habia ballat en la colla que s'habia desfet, recuperà les partituras, es va aconsegui gravar-las en cinta i gracias en això tornaran a assajar i poc despres presenta al públic ballant tal con s'habia fet sempre. Pels bastones de Vallgorguina el maig del 86 es produí l'esdeveniment mès importan de la seva història: el poble acollí l'Onzena Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.

En els darrers anys, s'ha incorporat les dones al ball de bastons. Aquet any per la Merce es va pugue balla tota la colla amb antincs ballados i una colla de petits que varen se la admiració de tot l'envalat esperm que continuin que ells son el futur

GEGANTS BERNAT I ELIONOR

L'any 1985 a Vallgoguina ,com havia passat en moñs pobles veins, es desvetlla l'interes pels gegants i per iniciativa de l'Associació Cultural de Vallgorguina s'emprengue la construcció d'una parella. La constyrucció dels caps, ho va resoldre desinteressadament un artista mataroni, l'esculptor Antoni Pruna que va fe una obra notable.

A la fi , per la festa Major de la Merce de 1985, apadrinats pels gegants de Sant Celoni i d'Arenys de Mar, i amb la presència dels batlles d'aquestes viles i el de Vallgorguina, foren inagurats i per primera vegada ballaren davat de l'Ajuntament.

Els de Vallgorguina no podien ser menys i es decidi que serien el baró Bernat i de Montclus i la seva esposa Elienor. Aquets nobles personatges foren els primes senyors feudals que, entre las sevas terras, cap a l'any 1200, posseien la Parroquia de Sant Andreu de Vallgorguina. El seu castell encar avui dia és una ruina imposant a les aforas de Sant Esteva de Palautordera, i per aixó, a la sivella del cinturó, el gegant porta l'escut dels Montclus.

ESCRIT DELS FOCS DE SANT JUAN

La festa dels focs de Sant Joan t´una llarga tradició al nostre pais. Es una mostra més de les nostres arrels mediterráneas i de la personalitat col-lectiva que s'esten des de Salses a Guadamar. I la flama que s'encén al Canigí va escampant el foc per tot el territori és una expressió popular dels vincles que ens uneixen i de la vitalitat que compartim més enllà de les barreras administrativas o politicas.
tots els pobles manifesten la seva identitat a través de simbols. I la festa de la flama del Canigó és una expressió simbòlica que cambina perfectament l'aspecte jovial i alegre solstici d'estiu amb el recordatori revindicatiu d'allò que som i volem continuat essent. El pas de la flama per pobles i ciutats van acompanyat, a més, de diverses manifestacions culturals organitzadaes espontàniament pels ciutadans de cada lloc.
Feliciten una vagada més, dons, els organitzadors de la iniciativa i desitgem que per molts anys es pugui donar sentit a una celebració tan significativa i tan nostra.
HIMNE DELS FOCS DE SANT JOAN
-----------------------------------------------------
Miracle! gent d'Occitània
l'esperit d'Oc s'ha despertat!
Tots la passarem en vetlla
eixa nit de Sant Joan.
Tots la passarem en vetlla
al voltan dels focs més alts,
perquè es parlin uns amb altres
com llengues de l'Esperit Sant
Parlarean de serra en serra
i de la més alta als plans...
Pirineu si resplendisses
tot encès de mar a mar,
remembrant els fillis en vetlla
les memòries del passat
les finances del pervindre
i els misteris d'eix atzar
que fa que els fills d'una mare
que els homes d'un sol parla
tinguin els braços enlaire
tots alhora bracejan;
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplin els aires encesos
d'un clamor de llibertat.
Joan Maragall