miércoles, 17 de octubre de 2007


HOY ES EL ULTIMO DIA DE CLASE

pavarotti

Pavarotti es mi cantante de opera favorito i tambien formo un el trio de los tres tenores

vidio nino bravo

martes, 16 de octubre de 2007

BASTONES DE VALLGORGUINA


A Vallgorguina, pel que sembla, es balla el ball de bastons desde temps inmemorial,
sols els ballavan els homes era un ball de esbarjo.
Van pasa vint-i-cinc anys sense que Vallgorgorguina hi hagués ball de bastons, fins que el señor Josep Clavell, que habia ballat en la colla que s'habia desfet, recuperà les partituras, es va aconsegui gravar-las en cinta i gracias en això tornaran a assajar i poc despres presenta al públic ballant tal con s'habia fet sempre. Pels bastones de Vallgorguina el maig del 86 es produí l'esdeveniment mès importan de la seva història: el poble acollí l'Onzena Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.
En els darrers anys, s'ha incorporat les dones al ball de bastons. Aquet any per la Merce es va pugue balla tota la colla amb antincs ballados i una colla de petits que varen se la admiració de tot l'envalat esperm que continuin que ells son el futur

GEGANTS BERNAT I ELIONOR


L'any 1985 a Vallgoguina ,com havia passat en moñs pobles veins, es desvetlla l'interes pels gegants i per iniciativa de l'Associació Cultural de Vallgorguina s'emprengue la construcció d'una parella. La constyrucció dels caps, ho va resoldre desinteressadament un artista mataroni, l'esculptor Antoni Pruna que va fe una obra notable.

A la fi , per la festa Major de la Merce de 1985, apadrinats pels gegants de Sant Celoni i d'Arenys de Mar, i amb la presència dels batlles d'aquestes viles i el de Vallgorguina, foren inagurats i per primera vegada ballaren davat de l'Ajuntament.

Els de Vallgorguina no podien ser menys i es decidi que serien el baró Bernat i de Montclus i la seva esposa Elienor. Aquets nobles personatges foren els primes senyors feudals que, entre las sevas terras, cap a l'any 1200, posseien la Parroquia de Sant Andreu de Vallgorguina. El seu castell encar avui dia és una ruina imposant a les aforas de Sant Esteva de Palautordera, i per aixó, a la sivella del cinturó, el gegant porta l'escut dels Montclus.

martes, 9 de octubre de 2007

ESCRIT DELS FOCS DE SANT JUAN


La festa dels focs de Sant Joan t´una llarga tradició al nostre pais. Es una mostra més de les nostres arrels mediterráneas i de la personalitat col-lectiva que s'esten des de Salses a Guadamar. I la flama que s'encén al Canigí va escampant el foc per tot el territori és una expressió popular dels vincles que ens uneixen i de la vitalitat que compartim més enllà de les barreras administrativas o politicas.
tots els pobles manifesten la seva identitat a través de simbols. I la festa de la flama del Canigó és una expressió simbòlica que cambina perfectament l'aspecte jovial i alegre solstici d'estiu amb el recordatori revindicatiu d'allò que som i volem continuat essent. El pas de la flama per pobles i ciutats van acompanyat, a més, de diverses manifestacions culturals organitzadaes espontàniament pels ciutadans de cada lloc.
Feliciten una vagada més, dons, els organitzadors de la iniciativa i desitgem que per molts anys es pugui donar sentit a una celebració tan significativa i tan nostra.
HIMNE DELS FOCS DE SANT JOAN
-----------------------------------------------------
Miracle! gent d'Occitània
l'esperit d'Oc s'ha despertat!
Tots la passarem en vetlla
eixa nit de Sant Joan.
Tots la passarem en vetlla
al voltan dels focs més alts,
perquè es parlin uns amb altres
com llengues de l'Esperit Sant
Parlarean de serra en serra
i de la més alta als plans...
Pirineu si resplendisses
tot encès de mar a mar,
remembrant els fillis en vetlla
les memòries del passat
les finances del pervindre
i els misteris d'eix atzar
que fa que els fills d'una mare
que els homes d'un sol parla
tinguin els braços enlaire
tots alhora bracejan;
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplin els aires encesos
d'un clamor de llibertat.
Joan Maragall

miércoles, 3 de octubre de 2007

FOTO DEL MUSEO DE GUGGENHEIN







LA MIRADA DE UNA MUJER

Aeropuero de Newark .El taxi acaba de dejar a Susan que se marcha a una organizacion humanitaria que envia a jovenes al extranjero con fin de realizar trbajos de asistencia social. Susan entra en los pasillos del aeropuerto hacia el bar donde le espera Philip entra en el bar donde en la bara hay varios hombres sentados y ve en el fondo en una mesa apoyando la cabreza con una mano y con la atra haciendo un dibujo de su cara era Philip ella con cautela se acerca y por detras le acaricia el pelo ¿Te he hecho esperar?- pregunta ella- No llegas casi apunto, ahora sera quando me haras esperar. Ella sonrie y mira el reloj. Salgo dentro de una hora. Voy hacer todo lo posible para que pierdas el avión. Entonces despego dentro de diez minutos-responde ella mientras se sienta -. Esta bien, te lo prometo. Ya lo dejo. Te he traido una cosa. Le da un paquete y ella dice ¿que es? Abrelo, ya veras. Es un album de fotos. La joven comienza apasar las paginas en donde se ven los dos cuando heramos niños y asi sucesivamente hasta nuestros dias. Èl la mira inmovil hay tristeza en sus ojos. ella le mira y sigue. Savia que era un poco egoista por mi parte dejarte que me acompañaras a tomar el aviòn.
Susan porque haces esto.Poque esto es hacer realidad mis sueños, no quiero acabar como mis padres .He visto como pasaban su vida pagando letras ¿Y para què? . Para que los dos acabasenestrellados en un arbol,en un bonito coche que acababan de comprar toda su vida acabada en dos segundos. El la contempla desconcertado . Desde el acidente ya no es la misma. Susana no parecia tener ventiun años, salvo cuando sonreia.
En menos de una hora viajaba hacia Honduras para un periodo de dos años

martes, 2 de octubre de 2007

Festas de Sant Miquel





El diumenge vaig enar a hostalrich a una trobada de puntaires i fegen la fira de Sant Miquel con cada any .Es tradicional que al mig dia pasin las majorets del poble son molt originals ,son homes vestidas de majorets amb els seus pits ,las sevas perruques, pintats i en mitges i ens fan riure molt pues tene molt de humor i pasen una bona estona. en la pasteleria de la plaça fan un bras de gitano molt gran de nata i crema , una companya els i va pregunta que si era per vendre i livarendi que no i ella els i vadi que quefeien amb ell, li van contesta que el llançaven, es va enfada molt dien que el pudrien a ver regalat a consevol casal d'avis a alguna asociaciò ,pero llançarlo no i haven tanta gent que pasa fan ,es un pecat

jueves, 27 de septiembre de 2007

APUNTES DE CLASE

Usuario-es el correo electronico, personalezar añadir elementos
plantillas, contenido de mi blog. seleccionar nueva plantilla, vista preliminar de la pantalla, guardar plantilla. En la barra amarilla pondra tus cambios se han grbado ver blog
funte de colores, color texto, colores titulo de entrada , ver como queda el color
fuente de texto, letras, negrita o cursiva, pequeña o grande.
Imagenes de tu equipo, elementos cabecera editar, ver blog
Añadir en el blog etiquetas- categorias, ordenar
configurar lista de vinculos, titulo de ordenaciòn.
blog de mi compañeros URL.

INJUSTA JUSTICIA

No puedo comprender como la justicia española existe para dejar en libertad el violador del Valle Hebron. Se supone defender a los inocentes, pero como ciutadana, me siento indignada; pero como mujer a màs de sentirme indignada estoy asustada ¿ Como podemos vivir tranquilamente?, si sabemos que este individuo esta en libertad. El viernes un sicòlogo dijo en un informativo que los violadores, una vez estan en libertad reinciden en la sociedad, vuelven a cometer delictos sexuales. Entonces señor juez que deja en libertad ¿ usted no tiene moral?.


viernes, 21 de septiembre de 2007

POBLEMAS EN VALLGORGUINA




El problema que tenemos a vallgorguina es el de no tener coches de linea para poder acceder a Sant Celoni para coger el tren. el nuevo alcalde nos a prometido que pronto lo tendremos porque se han puesto en contacto con otras poblaciones que tienen el mismo problema para ver si se puede hacer conjuntamente , nos ira muy bien ,hay muncha gente mayor que no tiene medio de comunicación

MI PERRO DROP

Mi perro es de raza Jasky tiene 12 años y el domingo por la noche se me olvido cerrer la verja y se me escapo con mi otro perro llamado Torp, el lunes al mediodia encontramos al Torp pero no el Drop, hemos puesto carteles con su foto por todo el pueblo desearia poderlo encontrar, era muy cariñoso y docil cada dia que pasa lo encontramos mas a faltar era uno mas de nuetra familia esperamos que vuelva

miércoles, 19 de septiembre de 2007

Fiesta Mayor


El dia 21 de Setiembre empiza la fiesta Mayor de mi Pueblo la Associaciòn de la gent gran de Vallgorguina Caliu el Dolmen hace las actividades de la butifarrada i la merienda de los niños i juegos tradicionale la merienda es pan con aceite i pan con vino i azùcar como tiempo de nuestra infancia

MI PRIMER BLOG

avui estan fen el nostre prime blog al 3º curts de internet a la Biblioteca F. Bonnemaison
el curts es mol interesan per totes las personas grans ,es molt